Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:

1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la síl·laba tònica i que pot ser monosil·làbica o bisil·làbica. Per exemple: Bet (de Elisabet), Ton (de Anton), Quim (de Joaquim), Met (de Jaumet); Fina (de Josefina), Tina (de Agustina), Tona (de Martona), Tòfol (de Cristòfol), Tomeu (de Bartomeu), etc. 

També hi ha truncaments que tenen formes idiosincràtiques: Biel (de Gabriel), Laia (de Eulàlia), Coia (de Misericòrdia), Tuies (de Gertrudis) o Xim (de Joaquim).

En els parlars valencians, els hipocorístics masculins prenen en molts casos la terminació masculina -o: Cento (de Vicent), Nelo (de Manel), Ximo (de Joaquim), Quelo (de Miquel) o Melo (de Ismael).

2. Més recentment, per influència forana, també s'han format hipocorístics mantenint la part inicial del mot. Per exemple: Cris (de Cristina), Montse/Muntsa (de Montserrat), Mati (de Matilde), Pura/Puri (de Purificació), Santi (de Santiago), etc.